De l'amistat com si fos amor.
Par Michel Bourret Guasteví le dimanche 15 mai 2011, 11:19 - lectures buissonnières - Lien permanent
Uns pocs versos de Jaime Gil de Biedma collits molt d'hora em desperten la reflexió:
"Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.
Mirad:
somos nosotros."
Primer poema de Compañeros de viaje, és considerat com un dels representants més purs de la - bona - poesia social. Ara bé, un diumenge al matí, deixo de banda aquestes consideracions professionals i tracto de veure-hi una mostra fina i penetrant de l'humana condició que fuig de la solitud. Jugant amb els temps verbals, el poeta busca resoldre la terrible paradoxa: "Com aconseguir l'atemporalitat de l'instant?"