Sa bibliothèque, phénoménale, couvrait les murs
de sa maison et faisait naître des couleurs neuves
pour qui y glissait les mains. Je l'ai peu connu

et ai laissé filer le temps alors que je sentais
en lui un maître. De lecture et d'écriture.

Son visage est devant moi ; il veillera sur l'an
que nous vivrons sans lui.

                                *****

Sa paraula era lenta i cisellada, son ull viu.
Sense cap mena de feixuguesa, detallava els versos
dels estimats i sabía fer-los viure
per a la nostra felicitat.

Sa biblioteca, fenomenal, cobria les parets
de casa seva i feia néixer colors nous
per a qui hi passava la ma. El coneguí poc

i deixí córrer el temps si bé sentia
que era mon mestre. De lectura i escriptura.

El seu rostre és al davant meu ; vetllarà per l'any
que viurem sens ell.