Un home sense fronteres (pensant en Àngel)
Par Michel Bourret Guasteví le vendredi 28 décembre 2012, 12:36 - actualités de la poésie - Lien permanent
Ara que les fronteres són fulles d'afaitar
entre dues nacions i entre dues llengües,
ara que les nostres senyeres han de tenyir-se
de sang i glòria, penso en el nostre amic Àngel,
entre dues nacions i entre dues llengües,
ara que les nostres senyeres han de tenyir-se
de sang i glòria, penso en el nostre amic Àngel,
amant de moltes llengües, navegant tranquil entre
castellà i català. En poques paraules m'explicà
com els versos de Lorca jugaven amb el ressol illenc.
Sense dir-me res, mai, pel seu exemple serè m'ensenyà
a llegir alhora Talens i Vinyoli, senzillament,
profundament. Com el més menorquí de tots els valencians.
castellà i català. En poques paraules m'explicà
com els versos de Lorca jugaven amb el ressol illenc.
Sense dir-me res, mai, pel seu exemple serè m'ensenyà
a llegir alhora Talens i Vinyoli, senzillament,
profundament. Com el més menorquí de tots els valencians.