Rosella del camí
ben nascuda al matí
no vull-tallar-te mai,
sacrifici de xai.

Orienta't cap al sud
més enllà del canal
perquè jo sóc tan mut
i callar-se no cal.

El vent que bufa bé
pels teus pètals vermells
et portarà l'alè
dels seus foscos cabells.

I per la nit tan blava
perdut el color viu
de ta pell quasi malva
me n'escriuràs el niu.