És allà on irem,
amor, ma tendra illenca,
nascuda en plena terra
a trenta anys de distància.

Si la boira a vegades
li dóna un regust tendre
de l'avenc de l'"œil doux",
és perquè viu dins noltros.

Farem dels nostres besos
a son ombra el ferment
del nostre viatge intern
que no coneix frontera.