Petjades
Par Michel Bourret Guasteví le lundi 31 décembre 2012, 07:00 - l'écume des jours - Lien permanent
Petjades silencioses pels carrers buits
i mon amor que creix mentre caminem.
i mon amor que creix mentre caminem.
Com en un teatre amat, la ciutat no té nom
i els edificis semblen de cartró. Aviat aixecaran
el llit contra la paret per a fer-ne una pantalla
blanca on passar i tornar a passar les nostres
petjades petites, amor. Seran hores precioses,
lluminoses com les meves nits on els llençols
blancs recorden d'altres petjades per d'altres
carrers d'una ciutat sense nom on som, saps,
sempre com a ca nostra. Acluco els ulls, s'apaga
la pantalla. Ma sang, tan teva, fa soroll de petjades.
i els edificis semblen de cartró. Aviat aixecaran
el llit contra la paret per a fer-ne una pantalla
blanca on passar i tornar a passar les nostres
petjades petites, amor. Seran hores precioses,
lluminoses com les meves nits on els llençols
blancs recorden d'altres petjades per d'altres
carrers d'una ciutat sense nom on som, saps,
sempre com a ca nostra. Acluco els ulls, s'apaga
la pantalla. Ma sang, tan teva, fa soroll de petjades.