El sol primaverenc d'ahir se
n'havia anar, deixant-me orfe
fregant les parets fredes de les

cases cegues. Confusament, et
buscava a tu. El cel gris s'havia
endut la teva ombra i els teus

records. Ara, bruscament, s'ha posat
a ploure. Com si plorés la teva absència,
barchloeïna del meu cor.