Les ombres perdudes
Par Michel Bourret Guasteví le samedi 8 juin 2013, 10:41 - l'écume des jours - Lien permanent
Es van perdre les ombres,
de sobte, al matí. Em trobava
pels carrers buits de la ciutat.
de sobte, al matí. Em trobava
pels carrers buits de la ciutat.
El sol primaverenc d'ahir se
n'havia anar, deixant-me orfe
fregant les parets fredes de les
cases cegues. Confusament, et
buscava a tu. El cel gris s'havia
endut la teva ombra i els teus
records. Ara, bruscament, s'ha posat
a ploure. Com si plorés la teva absència,
barchloeïna del meu cor.
n'havia anar, deixant-me orfe
fregant les parets fredes de les
cases cegues. Confusament, et
buscava a tu. El cel gris s'havia
endut la teva ombra i els teus
records. Ara, bruscament, s'ha posat
a ploure. Com si plorés la teva absència,
barchloeïna del meu cor.