Anys y poetes
Par Michel Bourret Guasteví le jeudi 12 avril 2012, 13:18 - l'écume des jours - Lien permanent
Un poeta fa anys
avui, sense soroll,
en un pati clar i tebi
d'abril.
avui, sense soroll,
en un pati clar i tebi
d'abril.
Em somric, silenciós
i penso: Quan faran poetes
els anys? De tan durs
com són,
no s'hi apropen gaire.
Però si oblidem les ferides moltes
a les dones, les llengües i a qui treballa
dur,
cosa difícil, gairebé impossible,
i si pensem en una primavera eterna...
Llavors els arbres faran flors
de goig
i collirem versos per tot arreu
com qui menja o fuma un ramat
d'herbes salvatges, saboroses,
mentre cantusseja.
i penso: Quan faran poetes
els anys? De tan durs
com són,
no s'hi apropen gaire.
Però si oblidem les ferides moltes
a les dones, les llengües i a qui treballa
dur,
cosa difícil, gairebé impossible,
i si pensem en una primavera eterna...
Llavors els arbres faran flors
de goig
i collirem versos per tot arreu
com qui menja o fuma un ramat
d'herbes salvatges, saboroses,
mentre cantusseja.