Em somric, silenciós
i penso: Quan faran poetes
els anys? De tan durs
com són,

no s'hi apropen gaire.
Però si oblidem les ferides moltes
a les dones, les llengües i a qui treballa
dur,

cosa difícil, gairebé impossible,
i si pensem en una primavera eterna...
Llavors els arbres faran flors
de goig

i collirem versos per tot arreu
com qui menja o fuma un ramat
d'herbes salvatges, saboroses,
mentre cantusseja.