La mar
Par Michel Bourret Guasteví le mardi 9 octobre 2012, 05:17 - l'écume des jours - Lien permanent
Dir la mar és callar i deixar
volar la ment, oreneta d'un dia.
volar la ment, oreneta d'un dia.
Dir la mar és aclucar els ulls
i sentir son soroll a la sorra gelada.
Dir la mar és deixar córrer els mesos
i d'un infant esperar el somrís únic,
primerenc.
i sentir son soroll a la sorra gelada.
Dir la mar és deixar córrer els mesos
i d'un infant esperar el somrís únic,
primerenc.