Una maleta perduda
Par Michel Bourret Guasteví le samedi 13 octobre 2012, 00:57 - l'écume des jours - Lien permanent
Quin ensurt! Acabo de perdre la maleta.
Quina sort! M'acaben de robar la maleta.
Quina sort! M'acaben de robar la maleta.
Amb ells, se'n va anar a casa de qui no té pell
i es posa potser els cotó planxat dels viatgers.
No l'he plorada i me'n he comprat una altra
ben vermella amb cremalleres de plàstic gris.
Aquí, segur, hi tancaré mos secrets : ton
somrís de maduixa, tos dents petits de sirena.
i es posa potser els cotó planxat dels viatgers.
No l'he plorada i me'n he comprat una altra
ben vermella amb cremalleres de plàstic gris.
Aquí, segur, hi tancaré mos secrets : ton
somrís de maduixa, tos dents petits de sirena.