Amb ells, se'n va anar a casa de qui no té pell
i es posa potser els cotó planxat dels viatgers.

No l'he plorada i me'n he comprat una altra
ben vermella amb cremalleres de plàstic gris.

Aquí, segur, hi tancaré mos secrets : ton
somrís de maduixa, tos dents petits de sirena.