És com si fos una pell segona, nova o,
més aviat, renovada. Tinc uns peus

negríssims com d'un ratolí de dibuix
animat. Ma camisa és d'un blau fosc

d'oceà gelat. Em trobo bé, però no ho
sóc. Em passo les hores esperant ta

pell, l'única necessària, indispensable,
per guiar mos ulls i ma mà de tinta i sal.