Acluco els ulls i m'imagino els mesos vinents. No pas l'estiu
ardent i lleuger. Més aviat els últims dies de la primavera
verdejant, quan pensem en l'illa, sa nostra, i ens hi imaginem.

Sortiríem cadires baixetes davant de casa nostra, a la vora
del mar. Provaríem l'aigua tímida abans de compartir el pa i la sal
i contar-nos les llargues nits d'hivern passades a xerrar sense fi.