Les meves nits sovint enjoiella
de paraules perdudes, de mots amats
i em torna al son dels infants abraçats
al llençol de lli com una corbella.

Dormint somio a son gentil frec,
delit rar per als molts desemparats
que, com jo, busquen l'amada remota

amb qui saben que de dos es fa aplec,
des de pobles petits a les més grans ciutats,
per ballar-hi la graciosa gavota.