Rosella a les fosques (petit sonet homenatge a V. A. Estellés)
Par Michel Bourret Guasteví le samedi 22 décembre 2012, 05:04 - l'écume des jours - Lien permanent
Hi ha sempre una rosella a cau d'orella,
tastant el tendre dels dies passats.
Té pell clara de xampinyons rosats
i el gust inoblidable de l'osella.
tastant el tendre dels dies passats.
Té pell clara de xampinyons rosats
i el gust inoblidable de l'osella.
Les meves nits sovint enjoiella
de paraules perdudes, de mots amats
i em torna al son dels infants abraçats
al llençol de lli com una corbella.
Dormint somio a son gentil frec,
delit rar per als molts desemparats
que, com jo, busquen l'amada remota
amb qui saben que de dos es fa aplec,
des de pobles petits a les més grans ciutats,
per ballar-hi la graciosa gavota.
de paraules perdudes, de mots amats
i em torna al son dels infants abraçats
al llençol de lli com una corbella.
Dormint somio a son gentil frec,
delit rar per als molts desemparats
que, com jo, busquen l'amada remota
amb qui saben que de dos es fa aplec,
des de pobles petits a les més grans ciutats,
per ballar-hi la graciosa gavota.