La tarda es fa lenta i no sento res. Amagades entre
les branques, les teves petjades no s'hi veuen, com
si no hi hagués passat mai. Acluco els ulls i m'entra

un son sobtat i brusc. Reveig el teu pas lleuger o
me l'imagino, no ho sé. Segur que quan desaparegui
el son se n'haurà anat, i em precipitaré en tos braços,

amor.