Pluja d'or
Par Michel Bourret Guasteví le mardi 30 avril 2013, 10:04 - l'écume des jours - Lien permanent
La pluja d'abril mulla mon cor cansat
mentre m'assec a la taula, davant de la finestra.
mentre m'assec a la taula, davant de la finestra.
No hi veig cap gota, ni perla, cortina o cascada,
només aquelles llàgrimes de la matinada tancat
al llit petit de mos fills i nebots. Pluja de dolor,
dolor de l'absència, absència de l'amada allunyada.
Però pluja d'or, senyal preciós de la vida que flueix,
i arrosa ton avenir del qual ja sé que serà sol florit.
només aquelles llàgrimes de la matinada tancat
al llit petit de mos fills i nebots. Pluja de dolor,
dolor de l'absència, absència de l'amada allunyada.
Però pluja d'or, senyal preciós de la vida que flueix,
i arrosa ton avenir del qual ja sé que serà sol florit.