No hi veig cap gota, ni perla, cortina o cascada,
només aquelles llàgrimes de la matinada tancat

al llit petit de mos fills i nebots. Pluja de dolor,
dolor de l'absència, absència de l'amada allunyada.

Però pluja d'or, senyal preciós de la vida que flueix,
i arrosa ton avenir del qual ja sé que serà sol florit.