El polp deu anys després
Par Michel Bourret Guasteví le vendredi 21 juin 2013, 13:01 - l'écume des jours - Lien permanent
M'hi acompanyà l'amic Alfons
deu anys enrere. Hi vam menjar
pa amb truita tot assaborint
una canya gelada.
deu anys enrere. Hi vam menjar
pa amb truita tot assaborint
una canya gelada.
Em deia que era el cor del Cabanyal
i de la lluita contra els especuladors
que pretenien arrasar la vida de poble
amb les seves casetes de colors.
Passaren deu anys i m'hi trobo, sol,
decebut, sense veu ni esma.
Al sostre, fanalets mandarins,
rere el taulell, una noia xinesa
es desplaça amb parsimònia sobre
fons xaropós de cançons d'amor orientals.
Segueix la vida, mes on és la carn
nafrada dels lluitadors passats?
i de la lluita contra els especuladors
que pretenien arrasar la vida de poble
amb les seves casetes de colors.
Passaren deu anys i m'hi trobo, sol,
decebut, sense veu ni esma.
Al sostre, fanalets mandarins,
rere el taulell, una noia xinesa
es desplaça amb parsimònia sobre
fons xaropós de cançons d'amor orientals.
Segueix la vida, mes on és la carn
nafrada dels lluitadors passats?