Em deia que era el cor del Cabanyal
i de la lluita contra els especuladors
que pretenien arrasar la vida de poble
amb les seves casetes de colors.

Passaren deu anys i m'hi trobo, sol,
decebut, sense veu ni esma.
Al sostre, fanalets mandarins,
rere el taulell, una noia xinesa

es desplaça amb parsimònia sobre
fons xaropós de cançons d'amor orientals.
Segueix la vida, mes on és la carn
nafrada dels lluitadors passats?