Tenien un cafè al bell mig de la Plaça Aragó de Perpinyà.
Quan el van comprar es deia "Le Café Français", li van donar
el nom del "Continental" que salvava les distàncies. Hi vaig
anar ben poc, massa poc. M'estimava més d'anar a la seva cuina
de sòl corb, de rajoles vermelles escantellades. S'hi estava bé.
Donaria tot l'or del món per tornar-hi a escoltar Pépé cantant Puccini.