Els meus avis
Par Michel Bourret Guasteví le jeudi 6 février 2014, 20:53 - l'écume des jours - Lien permanent
Vaig trigar anys en aprendre que es deien aixì.
Per a mi, el Francesc i l'Antònia eren Pépé et
Mamie. Parlaven entre ells i amb la mare una llengua
estranya i bella. Amb els anys, vaig aprendre que
parlaven català i, encara més tard, ja morts, que
rallaven maonès.
Per a mi, el Francesc i l'Antònia eren Pépé et
Mamie. Parlaven entre ells i amb la mare una llengua
estranya i bella. Amb els anys, vaig aprendre que
parlaven català i, encara més tard, ja morts, que
rallaven maonès.
Tenien un cafè al bell mig de la Plaça Aragó de Perpinyà.
Quan el van comprar es deia "Le Café Français", li van donar
el nom del "Continental" que salvava les distàncies. Hi vaig
anar ben poc, massa poc. M'estimava més d'anar a la seva cuina
de sòl corb, de rajoles vermelles escantellades. S'hi estava bé.
Donaria tot l'or del món per tornar-hi a escoltar Pépé cantant Puccini.
Quan el van comprar es deia "Le Café Français", li van donar
el nom del "Continental" que salvava les distàncies. Hi vaig
anar ben poc, massa poc. M'estimava més d'anar a la seva cuina
de sòl corb, de rajoles vermelles escantellades. S'hi estava bé.
Donaria tot l'or del món per tornar-hi a escoltar Pépé cantant Puccini.