Viure-hi la primavera a pocs centímetres del teu
cabell olorós és com baixar el Roine sense aclucar
els ulls i deixar-hi caure les mans obertes.

Besar-te el front sense que te n'adonis és com
entreobrir els llavis i deixar escapar d'Apollinaire
la veu forta i greu mentre veia passar l'aigua tèbia
sota el pont dels braços esposats, noltros i eterns...