Platxèria distant
Par Michel Bourret Guasteví le vendredi 1 juin 2012, 06:29 - l'écume des jours - Lien permanent
És un dia molt especial,
el dia, un dels més curts
de l'any, dorm encara, una mica.
el dia, un dels més curts
de l'any, dorm encara, una mica.
A fora, els ocells, tímids, comencen
a delitar-me. Penso en tu, que dorms
encara, en ton cabell i tos llavis que
fan anys. No fa gaire, l'any passat, fa
mil anys, t'amanyagava cantant, amb veu
ronca i la nit t'empassava, amor, delícia.
Ta mare s'està llevant, ton pare l'acompanya,
i penso en llur somrís que fa tant d'anys...
D'aquí a una horeta em faré despertador,
a ton costat... somiat.
a delitar-me. Penso en tu, que dorms
encara, en ton cabell i tos llavis que
fan anys. No fa gaire, l'any passat, fa
mil anys, t'amanyagava cantant, amb veu
ronca i la nit t'empassava, amor, delícia.
Ta mare s'està llevant, ton pare l'acompanya,
i penso en llur somrís que fa tant d'anys...
D'aquí a una horeta em faré despertador,
a ton costat... somiat.