El somriure d'un amic
Par Michel Bourret Guasteví le mardi 4 septembre 2012, 14:33 - l'écume des jours - Lien permanent
Una carta, elegant, amb uns molts
mots triats, exquisits. Així se'n
va anar l'amic Felip cap a son
mots triats, exquisits. Així se'n
va anar l'amic Felip cap a son
esposa preciosa, sa bici i son canal.
No ens vam conèixer molt però sempre
les nostres trobades eren un plaer rar.
D'ell vaig aprendre molt, senzillment,
profundament. Me'n recordo d'una tarda
al centre on ens va parlar del paratge.
Dia d'intel·ligència, tast molt suau
d'unes paraules que no parlaven
de convivència. Eren convivència pura.
Fins aviat, amic Felip. Adieu-siatz.
No ens vam conèixer molt però sempre
les nostres trobades eren un plaer rar.
D'ell vaig aprendre molt, senzillment,
profundament. Me'n recordo d'una tarda
al centre on ens va parlar del paratge.
Dia d'intel·ligència, tast molt suau
d'unes paraules que no parlaven
de convivència. Eren convivència pura.
Fins aviat, amic Felip. Adieu-siatz.