Ara per ara, dins de la nit estranya, hi penso
i me la veig, ciutat de ma família. Hi tinc

amics preciosos, tan distints i rics, com el diamant
més pur. Allí se'm va perdre un cosí, tan elegant,

i que ara toca música entre els meus passats. Allí
ma companya esdevingué ma promesa, sense cap llaç antic.

Un dia, parlaré de Maó. M'ho demana mon conco, sa germana,
mon àvia, que tan bé la pintaren, fa cent anys, fa un dia.