Maó, sense hac i amb mon cor
Par Michel Bourret Guasteví le jeudi 20 septembre 2012, 04:30 - l'écume des jours - Lien permanent
Un dia, parlaré de Maó, dels seus carrers
estrets i de ses parets seques. Un dia...
estrets i de ses parets seques. Un dia...
Ara per ara, dins de la nit estranya, hi penso
i me la veig, ciutat de ma família. Hi tinc
amics preciosos, tan distints i rics, com el diamant
més pur. Allí se'm va perdre un cosí, tan elegant,
i que ara toca música entre els meus passats. Allí
ma companya esdevingué ma promesa, sense cap llaç antic.
Un dia, parlaré de Maó. M'ho demana mon conco, sa germana,
mon àvia, que tan bé la pintaren, fa cent anys, fa un dia.
i me la veig, ciutat de ma família. Hi tinc
amics preciosos, tan distints i rics, com el diamant
més pur. Allí se'm va perdre un cosí, tan elegant,
i que ara toca música entre els meus passats. Allí
ma companya esdevingué ma promesa, sense cap llaç antic.
Un dia, parlaré de Maó. M'ho demana mon conco, sa germana,
mon àvia, que tan bé la pintaren, fa cent anys, fa un dia.