Capdany somiat
Par Michel Bourret Guasteví le vendredi 28 décembre 2012, 10:00 - l'écume des jours - Lien permanent
Pels carrers de Barcelona, una nit de desembre
qualsevol, sense rumb, ta mà dins de la meva.
qualsevol, sense rumb, ta mà dins de la meva.
Poques paraules, un mateix alè, una bufada suau
i tèbia que ens dibuixaria nimbes de cotó com
si fóssim santa i sant, nosaltres tan llaminers
i tan allunyats de l'austera meditació tancada
a les esglésies de fang dur que deixaríem al nostre
pas. S'obriríen portes de fusta fosca de cafés petits,
amb copetes de cava rosat, montaditos de cansalada, un
bocí de truita de carbassó i ta mirada infinita entre
el fum. Ja sé que és un somni però acluco els ulls i
els meus llavis en pinten el contorn més real que si fos
veritat.
i tèbia que ens dibuixaria nimbes de cotó com
si fóssim santa i sant, nosaltres tan llaminers
i tan allunyats de l'austera meditació tancada
a les esglésies de fang dur que deixaríem al nostre
pas. S'obriríen portes de fusta fosca de cafés petits,
amb copetes de cava rosat, montaditos de cansalada, un
bocí de truita de carbassó i ta mirada infinita entre
el fum. Ja sé que és un somni però acluco els ulls i
els meus llavis en pinten el contorn més real que si fos
veritat.