Als balcons, senyeres de sang i glòria,
i rere els vidres tancats, els somnis
dels infants més enllà de la pantalla
de colors falsos. Castellers que assagen
una combinació que no comprenc. Ara baixa
la més petita i em somriu un instant.

Ja sé que són instants i que dintre de molt
poc els hauré deixat, aquests carrers de vida
tendre, per tornar a ma vila del canal on les
"allées" són com rambles petites i fredes. Però
ja sé també que aquestes imatges es repetiran
i viuran una vida nova en les nostres converses,

fosquet.