Carrers de Sant Andreu
Par Michel Bourret Guasteví le vendredi 28 décembre 2012, 10:28 - l'écume des jours - Lien permanent
Fosquet, entre Nadal i Capdany,
plens de records i de somnis,
una iaia petitona que deixa
passar un al⋅lot que podria ser
son nét, un botiguer amb presses,
una xicota corrent cap a l'amor.
plens de records i de somnis,
una iaia petitona que deixa
passar un al⋅lot que podria ser
son nét, un botiguer amb presses,
una xicota corrent cap a l'amor.
Als balcons, senyeres de sang i glòria,
i rere els vidres tancats, els somnis
dels infants més enllà de la pantalla
de colors falsos. Castellers que assagen
una combinació que no comprenc. Ara baixa
la més petita i em somriu un instant.
Ja sé que són instants i que dintre de molt
poc els hauré deixat, aquests carrers de vida
tendre, per tornar a ma vila del canal on les
"allées" són com rambles petites i fredes. Però
ja sé també que aquestes imatges es repetiran
i viuran una vida nova en les nostres converses,
fosquet.
i rere els vidres tancats, els somnis
dels infants més enllà de la pantalla
de colors falsos. Castellers que assagen
una combinació que no comprenc. Ara baixa
la més petita i em somriu un instant.
Ja sé que són instants i que dintre de molt
poc els hauré deixat, aquests carrers de vida
tendre, per tornar a ma vila del canal on les
"allées" són com rambles petites i fredes. Però
ja sé també que aquestes imatges es repetiran
i viuran una vida nova en les nostres converses,
fosquet.