M'hi passejo a la nit, a l'ombra dels
meus records. Carrer estret, sense esma,
gris i baixet, on s'endevinen les llars

fumants a l'hivern. Qui són els qui hi viuen?
No ho sé, tampoc ho sabré. A la nit no surt
ningú. Només hi sento la remor dels televisors

encesos i les urpes dels moixos adormits. M'hi
sento bé, la mar de bé. Allí comença el món
literari on m'invità mon amic Eduardo trenta anys

ençà.