Carrer de l'Oblit
Par Michel Bourret Guasteví le mardi 30 juillet 2013, 10:52 - l'écume des jours - Lien permanent
a l'Eduardo Mendoza
Diuen que, trobant-se al marge
de l'antic Mas Guinardó, oblidaren
de donar-li un nom.
Diuen que, trobant-se al marge
de l'antic Mas Guinardó, oblidaren
de donar-li un nom.
M'hi passejo a la nit, a l'ombra dels
meus records. Carrer estret, sense esma,
gris i baixet, on s'endevinen les llars
fumants a l'hivern. Qui són els qui hi viuen?
No ho sé, tampoc ho sabré. A la nit no surt
ningú. Només hi sento la remor dels televisors
encesos i les urpes dels moixos adormits. M'hi
sento bé, la mar de bé. Allí comença el món
literari on m'invità mon amic Eduardo trenta anys
ençà.
meus records. Carrer estret, sense esma,
gris i baixet, on s'endevinen les llars
fumants a l'hivern. Qui són els qui hi viuen?
No ho sé, tampoc ho sabré. A la nit no surt
ningú. Només hi sento la remor dels televisors
encesos i les urpes dels moixos adormits. M'hi
sento bé, la mar de bé. Allí comença el món
literari on m'invità mon amic Eduardo trenta anys
ençà.